Trump veta Anthropic dels sistemes governamentals dels EUA

La intel·ligència artificial ha tornat a ocupar el centre del debat polític als Estats Units. El president Donald Trump ha signat una prohibició que impedeix l’ús de les tecnologies d’Anthropic en sistemes governamentals federals, una decisió que sacseja l’ecosistema de la IA i que consolida un mapa de competència entre les grans empreses del sector on les decisions polítiques pesen tant com les tecnològiques.

Una decisió que reordena el mercat de la IA governamental

Anthropicés una de les empreses més rellevants del sector de la intel·ligència artificial. Fundada el 2021 per antics membres d’OpenAI, entre els quals destaca Dario Amodei, l’empresa és coneguda sobretot pel seu assistent Claude, considerat un dels models de llenguatge més avançats i segurs del mercat. Precisament la seguretat i l’alineació de la IA han estat els pilars fundacionals d’Anthropic, cosa que fa que la prohibició resulti especialment cridanera per a molts observadors del sector.

Amb aquesta mesura, el govern federal dels EUA tanca les portes a Anthropic com a proveïdor tecnològic per a les agències i departaments estatals. Això implica que tots aquells projectes, contractes o integracions que poguessin estar en marxa o en fase de negociació queden ara bloquejats, almenys mentre la prohibició estigui vigent.

Qui guanya i qui perd amb el veto

El moviment de Trump no es produeix en el buit: té guanyadors i perdedors molt clars. Les principals beneficiàries de la decisió són OpenAI i Google, les altres dues grans potències de la intel·ligència artificial generativa. OpenAI ja mantenia una relació estreta amb l’administració nord-americana i ha estat activa en la cerca de contractes governamentals. Google, per la seva banda, competeix en el mateix espai amb els seus models Gemini.

Per a Anthropic, en canvi, la prohibició representa un cop significatiu en termes d’imatge i de negoci. El mercat governamental és estratègicament important no només pel volum econòmic dels contractes, sinó també pel prestigi que atorga treballar amb institucions de primer nivell. Perdre accés a aquest mercat pot dificultar futures negociacions amb altres governs o grans corporacions que miren amb atenció les decisions de Washington.

A la comunitat tecnològica, la notícia ha generat un debat intens. Centenars de comentaris a fòrums especialitzats reflecteixen posicions contraposades: des de qui ho interpreta com una decisió purament política fins a qui apunta a raons de seguretat nacional o a la lluita pels contractes multimilionaris que els departaments federals adjudiquen cada any en matèria de tecnologia.

La IA, una qüestió d’estat

Aquest episodi és un recordatori que la intel·ligència artificial ha deixat de ser una qüestió purament tecnològica o empresarial per convertir-se en un assumpte d’estat. Les decisions sobre quines empreses poden accedir als sistemes governamentals, quines tecnologies es consideren segures i qui controla la infraestructura digital del futur formen part d’una disputa geopolítica i econòmica de primer ordre.

Els EUA porten mesos intensificant la regulació i el control sobre el sector de la IA. Des de restriccions a l’exportació de xips avançats fins a executius sobre l’ús de models d’IA en contexts sensibles, l’administració Trump ha optat per un intervencionisme selectiu que afavoreix alguns actors i en perjudica d’altres. En aquest context, el veto a Anthropic encaixa en una estratègia més àmplia on les aliances empresarials i les afinitats polítiques juguen un paper determinant.

Un sector pendent de les properes decisions

El que passarà ara amb Anthropic és una incògnita. L’empresa té prou recursos i una base de clients privats sòlida per absorbir el cop a curt termini, però haurà de redefinir la seva estratègia per a un mercat on les regles del joc les marquen tant els algoritmes com els despatxos de Washington.

El sector tecnològic observa amb atenció com la relació entre poder polític i intel·ligència artificial s’estreny cada vegada més. Les properes setmanes seran clau per entendre si es tracta d’una mesura definitiva o d’un moviment tàctic en una partida molt més complexa, on el que està en joc és qui controlarà les eines digitals que definiran les pròximes dècades.