ChatGPT connecta els comptes bancaris via Plaid

OpenAI ha anunciat que els usuaris de ChatGPT podran vincular els seus comptes bancaris directament al chatbot mitjançant Plaid, la plataforma financera que ja connecta més de 12.000 entitats arreu del món. La nova funcionalitat dona accés a ChatGPT a un ventall amplíssim de dades econòmiques personals, i torna a posar sobre la taula preguntes incòmodes sobre la privacitat que l’empresa no acaba de respondre del tot.

Què pot veure ChatGPT dels teus diners?

Un cop connectat, ChatGPT té visibilitat sobre el saldo del compte, l’historial complet de transaccions, la cartera d’inversions, les subscripcions actives i els deutes pendents —hipoteques, targetes de crèdit i similars. A canvi, l’usuari obté un tauler de despeses, consells financers personalitzats i la capacitat que el sistema detecti canvis inusuals en els hàbits de consum.

De moment, la funcionalitat s’estrena en fase de previsualització per als subscriptors Pro, que paguen 200 dòlars al mes. La intenció d’OpenAI és estendre-la progressivament als usuaris Plus i, més endavant, a tothom.

El que ChatGPT no pot fer és executar operacions: no pot transferir diners ni modificar cap compte, i tampoc no accedeix als números de compte complets. Els usuaris poden desconnectar-se en qualsevol moment i eliminar les memòries financeres desades. Aquí hi ha, però, un matís rellevant: després de desconnectar-se, OpenAI disposa de fins a 30 dies per eliminar les dades. No és exactament una desconnexió immediata i neta.

El patró que es repeteix: primer la salut, ara els diners

Aquesta no és la primera vegada que OpenAI s’endinsa en dades altament sensibles. Al gener del 2025 va llançar ChatGPT Health, una eina que permetia connectar històrics mèdics per obtenir respostes sobre salut. L’empresa va aclarir que no estava pensada per fer diagnòstics, però les preguntes sobre com protegeix i utilitza aquesta informació van quedar sense una resposta clara.

Ara el guió es repeteix amb les finances personals. OpenAI assegura que l’usuari té el control de les seves dades, però no especifica amb detall quin ús intern fa d’aquesta informació més enllà del possible entrenament de models. L’opció de compartir les dades financeres per «millorar el model per a tothom» apareix amb un etiquetatge amable que pot induir a confusió sobre el que realment implica acceptar-la.

Una mina d’or de dades amb preguntes sense resposta

El negoci d’OpenAI és un factor que no es pot ignorar en aquest context. L’empresa ha reconegut obertament que necessita ser rendible, i el perfil financer detallat de milions d’usuaris —patrons de despesa, nivell d’endeutament, comportament inversor, ingressos inferits de les transaccions— constitueix un conjunt de dades d’un valor extraordinari.

L’anunci no especifica quines barreres comercials protegeixen aquesta informació, ni tampoc quines garanties sobreviurien en cas d’una possible adquisició o reestructuració de l’empresa. Són preguntes legítimes que el sector tecnològic porta anys fent a les grans plataformes, i que en el cas d’OpenAI adquireixen una dimensió nova perquè la informació acumulada —ara combinant salut i finances— dibuixa un retrat personal molt complet de cada usuari.

Una funcionalitat útil amb condicions que convé llegir

Justificar-se davant d’una eina que pot ser genuïnament pràctica tampoc no seria just. Un assistent que analitza les teves despeses, detecta subscripcions que potser has oblidat i ofereix consells financers adaptats al teu perfil real pot aportar valor real al dia a dia. La integració amb Plaid i entitats com Chase, Fidelity o Capital One dona solidesa tècnica a la proposta.

El problema no és la utilitat de la funcionalitat en si mateixa, sinó el buit d’informació que l’acompanya. OpenAI ha construït, en pocs mesos, la capacitat de tenir accés a la salut i a les finances dels seus usuaris. Qui es plantegi connectar el compte bancari a ChatGPT hauria de llegir detingudament les condicions d’ús —especialment les opcions d’entrenament de dades— i valorar fins a quin punt confia en una empresa que, de moment, no ha respost del tot on acaben els seus drets un cop la informació ja és a l’altra banda.