Claude: 81.000 usuaris expliquen què volen de la IA

Anthropic ha dut a terme l’estudi qualitatiu sobre intel·ligència artificial més gran de la història: 80.508 persones de 159 països i en 70 idiomes han explicat, a través de Claude, les seves esperances, els seus usos quotidians i les seves pors davant d’aquesta tecnologia. Els resultats dibuixen un retrat humà i complex d’una societat que ja conviu amb la IA, però que encara no sap ben bé on l’està portant.

Un estudi sense precedents sobre la IA i els seus usuaris

Durant una setmana del desembre passat, Anthropic va convidar tots els usuaris amb compte a Claude.ai a participar en una entrevista conduïda per una versió especialitzada del mateix Claude, anomenada Anthropic Interviewer. El sistema feia una sèrie de preguntes predefinides sobre l’ús de la IA i, en funció de les respostes, adaptava les preguntes de seguiment. Això va permetre recollir entrevistes en profunditat a una escala que hauria estat impensable amb metodologies tradicionals.

Per analitzar el volum ingent de dades resultant, l’equip investigador va construir classificadors basats en Claude capaços de categoritzar cada conversa en múltiples dimensions: què volen els usuaris, si ho estan aconseguint, quines pors manifesten i quin sentiment general els genera la tecnologia. El resultat és, probablement, l’estudi qualitatiu multilingüe més ambiciós mai realitzat.

Esperança i alarma: dues cares de la mateixa moneda

Un dels descobriments més significatius de l’estudi és que esperança i preocupació no divideixen els usuaris en dos grups oposats, sinó que conviuen simultàniament en la mateixa persona. Un advocat israelià, per exemple, explica que fa servir la IA per revisar contractes i estalviar temps, però que alhora tem estar perdent la capacitat de llegir i pensar per si mateix. “El pensament era l’última frontera”, diu.

Aquesta tensió interna és el fil conductor de moltes de les respostes. Hi ha qui ha rebut un diagnòstic mèdic correcte gràcies a Claude després de nou anys de diagnòstics erronis, i hi ha qui ha perdut la feina perquè l’empresa ha decidit substituir-lo per un sistema d’IA. Ambdues realitats coexisteixen en el mateix estudi, reflectint la naturalesa profundament ambivalent d’aquesta transformació tecnològica.

Què demana la gent a la intel·ligència artificial

L’estudi identifica quatre grans categories d’expectatives entre els usuaris. La més citada, amb gairebé un 19% de les respostes, és l’excel·lència professional: la gent vol que la IA s’encarregui de les tasques rutinàries per poder concentrar-se en la feina d’alt valor, la resolució de problemes complexos i el desenvolupament professional. Un professional sanitari dels Estats Units explica que, des que fa servir IA per a la documentació, té més paciència amb els seus companys i més temps per atendre les famílies dels pacients.

En segon lloc apareix la transformació personal (13,7%), entesa com el desig d’usar la IA com a guia o suport emocional per créixer, millorar la salut mental o simplement ser millor persona. Un usuari d’Hongria explica que la IA li va modelar la intel·ligència emocional i que va poder aplicar aquells comportaments amb altres persones.

La gestió de la vida quotidiana (13,5%) i la llibertat de temps (11,1%) completen el quartet principal. En el primer cas, els usuaris busquen un suport cognitiu per gestionar agendes i alleugerir la càrrega mental; en el segon, aspiren a recuperar temps per dedicar-lo a la família, les aficions o simplement al descans. Un directiu danès ho resumeix amb una imatge potent: poder tornar a donar atenció plena a les persones que estima.

Un mirall global en 70 idiomes

Més enllà de les dades agregades, l’estudi té un valor simbòlic important: per primera vegada, persones de països com Nigèria, Corea del Sud o Israel —i de 156 països més— han pogut expressar en la seva pròpia llengua el que esperen i el que temen d’una tecnologia que, fins ara, havia estat principalment definida per veus occidentals i angloparlants. Un emprenedor nigerià que viu al dia reconeix que la IA podria ajudar-lo a trencar el cicle de la precarietat, però afegeix que tot dependrà d’ell mateix.

Aquesta dimensió global és precisament el que converteix l’estudi d’Anthropic en una peça rellevant per al debat públic sobre la IA. Mentre bona part de la conversa sobre el futur de la tecnologia es construeix sobre projeccions abstractes i escenaris hipotètics, aquest treball posa sobre la taula les aspiracions concretes de desenes de milers de persones que ja utilitzen la IA cada dia i que ja s’han format una opinió sobre el que els pot donar i el que els pot treure.