IA i mercat laboral: risc real o amenaça exagerada?

La intel·ligència artificial avança a un ritme sense precedents, però fins a quin punt està transformant el mercat laboral? Una nova recerca proposa una manera més precisa de mesurar el risc de desplaçament professional per IA, i les conclusions són més matisades del que molts esperaven.

Com mesurem realment l’impacte de la IA en l’ocupació?

Fins ara, els estudis sobre l’impacte de la IA en el treball s’havien basat principalment en estimacions teòriques: quines tasques podria fer una IA si s’apliqués al màxim de les seves capacitats. El problema és que la teoria i la pràctica sovint divergeixen de manera notable. Un exemple paradigmàtic: fa una dècada, un estudi molt citat va identificar gairebé una quarta part dels llocs de treball als Estats Units com a vulnerables a la deslocalització. Deu anys després, la majoria d’aquelles feines continuaven creixent amb salut.

Per superar aquesta limitació, investigadors d’Anthropic han desenvolupat una nova mètrica anomenada exposició observada, que combina la capacitat teòrica dels models de llenguatge amb dades reals d’ús. La clau és que pesa especialment els usos automatitzadors —els que substitueixen tasques humanes— per davant dels usos augmentatius, que simplement ajuden els treballadors a ser més eficients.

La bretxa entre el que la IA pot fer i el que realment fa

Un dels descobriments més reveladors és la distància que existeix entre la capacitat teòrica dels sistemes d’IA i l’ús efectiu que se’n fa en entorns professionals. Tot i que teòricament els models de llenguatge podrien accelerar una gran varietat de tasques, l’adopció real continua sent una fracció del potencial màxim.

Per exemple, autoritzar la renovació de receptes mèdiques o proporcionar informació farmacèutica és una tasca que un model de llenguatge podria realitzar sense problemes tècnics aparents. Però en la pràctica, aquesta tasca gairebé no apareix en els registres d’ús real. Les raons són diverses: restriccions legals, requisits de verificació humana, manca d’integració amb sistemes específics o simplement la lentitud natural amb què les organitzacions adopten noves tecnologies.

Així i tot, la correlació entre el que és teòricament possible i el que s’usa realment és elevada: el 97% de les tasques observades en l’ús real corresponen a categories que els experts ja havien identificat com a tècnicament factibles per a la IA.

Qui són els treballadors més exposats?

L’anàlisi de les ocupacions amb major exposició observada revela un perfil sociològic sorprenent. Contràriament a la imatge popular que associa l’automatització amb la substitució de treballadors poc qualificats, les professions més exposades a la IA tendeixen a concentrar persones de més edat, dones, amb nivells d’educació superiors i sous més elevats.

Aquest patró té implicacions importants. La IA no segueix el mateix camí que la robòtica industrial, que va afectar sobretot treballadors manuals en fàbriques. En aquest cas, les professions del coneixement —redacció, anàlisi, tasques administratives complexes— semblen ser les primeres en la línia de canvi.

A més, les projeccions oficials de creixement d’ocupació indiquen que les professions amb major exposició observada tindran un creixement menor fins al 2034 comparat amb la resta. Encara que no és una prova directa de destrucció d’ocupació, sí que apunta a una transformació estructural en curs.

Fins ara, l’impacte en l’atur és limitat… però hi ha senyals primerencs

La bona notícia, almenys de moment, és que no s’ha detectat un augment sistemàtic de l’atur entre els treballadors de les ocupacions més exposades des de finals del 2022. L’apocalipsi laboral que alguns pronosticaven no ha arribat, almenys en les dades disponibles fins avui.

Tanmateix, sí que hi ha un senyal que mereix atenció: en les ocupacions més exposades a la IA, la contractació de treballadors joves sembla haver-se alentit. Això podria indicar que, en lloc d’acomiadar professionals veterans, les empreses simplement estan substituint les noves incorporacions per eines d’IA. El resultat a llarg termini pot ser igualment profund, però s’expressa de manera més silenciosa i gradual.

Aquest tipus d’efectes difusos i progressius recorden més a la irrupció d’internet o a l’obertura comercial amb la Xina que no pas a un xoc sobtat com la pandèmia de la COVID-19. Per això, disposar d’eines de mesura precises i actualitzades periòdicament resulta especialment valuós: permeten detectar els canvis abans que siguin irreversibles i identificar quines professions necessiten polítiques de suport amb més urgència.

El debat sobre la IA i el treball acaba de començar, i les dades reals comencen a substituir les especulacions. El repte ara és saber llegir-les a temps.