Meta tanca el Metavers després de gastar 85.000 M$

Meta posa punt final al que havia de ser la seva gran aposta de futur: el metavers. Després d’invertir prop de 85.000 milions de dòlars en el projecte, l’empresa de Mark Zuckerberg ha decidit tancar aquesta línia estratègica en un dels pivots empresarials més costosos de la història de la tecnologia. El metavers, aquell univers digital immersiu que havia de redefinir com ens relacionem i treballem, no ha aconseguit convèncer ni els usuaris ni els mercats.

El metavers: una visió cara i poc compartida

L’any 2021, quan Facebook va canviar el seu nom corporatiu a Meta, Zuckerberg va apostar de manera oberta i contundent per construir un món virtual interconnectat on la gent pogués viure, treballar i socialitzar a través de avatars digitals. La proposta sonava revolucionària sobre el paper, però la realitat va ser molt diferent.

Any rere any, la divisió encarregada d’aquest projecte —Reality Labs— va acumular pèrdues milionàries. Els dispositius de realitat virtual com les ulleres Quest no van assolir una adopció massiva, i les imatges dels primers entorns virtuals de Meta van generar més burles que entusiasme a les xarxes socials. Els avatars sense cames es van convertir en un símbol involuntari de les limitacions del projecte.

Malgrat les crítiques, l’empresa va mantenir el rumb durant anys, amb Zuckerberg defensant públicament que es tractava d’una inversió a llarg termini. Ara, amb el tancament confirmat, queda clar que aquell termini ha expirat sense els resultats esperats.

85.000 milions de dòlars: el cost d’una aposta fallida

La xifra és aclaparadora: 85.000 milions de dòlars invertits en una tecnologia que no ha trobat el seu lloc al mercat de consum massiu. Per posar-ho en perspectiva, aquesta quantitat supera el PIB de molts països i és comparable al pressupost anual de grans economies europees.

Aquesta inversió descomunal no ha servit per construir el futur que Meta imaginava, però sí que ha deixat lliure un capital —tant econòmic com humà— que ara l’empresa pot redirigir. I la direcció ja és clara: la intel·ligència artificial generativa.

Des de fa mesos, Meta ha intensificat els seus esforços en IA amb el llançament de models de llenguatge de la família Llama, l’integració d’assistents d’IA a WhatsApp, Instagram i Facebook, i una aposta decidida per competir amb OpenAI i Google en el sector. L’abandó del metavers no fa més que accelerar aquest gir estratègic.

Un canvi d’era per a les tecnologies immersives

El tancament del metavers de Meta no significa necessàriament la mort del concepte en si. La realitat virtual i augmentada continuen tenint aplicacions rellevants en sectors com la medicina, l’educació, l’arquitectura o la indústria. Però sí que representa un avís clar sobre els límits de les apostes tecnològiques quan no van acompanyades d’una proposta de valor real per a l’usuari final.

Apple, amb les seves Vision Pro, ha intentat un enfocament diferent i més centrat en la productivitat, tot i que tampoc no ha aconseguit una adopció àmplia. La lliçó sembla ser que la tecnologia immersiva necessita madurar més abans de poder competir amb les pantalles convencionals en el dia a dia de la gent.

Al sector tecnològic, la decisió de Meta s’interpreta com una validació del consens emergent: el gran camp de batalla dels propers anys no serà el món virtual, sinó la intel·ligència artificial. Les empreses que aconsegueixin integrar l’IA de manera útil i natural en la vida quotidiana de les persones seran les que marcaran el pas.

El futur de Meta passa per la IA

Amb el metavers enrere, Meta entra en una nova fase. L’empresa disposa ara de recursos considerables per redoblar la seva aposta per la IA, un sector on ja ha fet moviments rellevants amb els seus models oberts Llama, que han guanyat una acceptació notable entre la comunitat de desenvolupadors.

El gran interrogant és si Meta serà capaç de traduir aquesta inversió en IA en productes que generin ingressos reals i fidelitzin els seus milers de milions d’usuaris actius. El fracàs del metavers ha erosionat la confiança dels inversors en les grans visions a llarg termini de Zuckerberg, i ara la pressió per obtenir resultats tangibles és més gran que mai.

El tancament d’un projecte de 85.000 milions de dòlars és, sens dubte, un dels episodis més costosos de la història corporativa recent. Però en el vertiginós món de la tecnologia, la capacitat de reconèixer errors i pivotar ràpidament pot ser tan important com encertar a la primera.